Un petit calfred de l’ànima

- Així, ¿ha dit que es diu Nakata?
- Exacte, Nakata. ¿I vostè?
- No m’enrecordo. No és que no tingui nom, però va arribar un punt que ja no el necessitava i el vaig oblidar.
[...]
- ¿Li fa res si li dic Otsuka?
- ¿Otsuka? ¿Què s’empatolla? ¿Perquè m’ha de dir Otsuka?
[...]
- Si li poso un nom m’és més fàcil recordar-me’n
- Mmm. No sé si el segueixo. Els gats no tenim aquesta necessitat. En tenim prou amb l’olor, amb la forma, amb les coses tal com son. No ens cal res més.
- D’acord. En Nakata ja ho entèn, això. Però, senyor Otsuka, els homes no funcionem així. Per recordar-nos de les coses ens calen noms i dates.
El gat va estornudar
- Doncs quina murga.

-H. Murakami