Un petit calfred de l’ànima

Ets lluny, no ho veus?
Ets prou lluny per ofegar-te.
I a remolc de les onades
el blau se't fa un color estrany,
una boira de sang
d'aigua perversa.

Ets lluny, no ho veus?
I peses prou per enfonsar-te.
A remolc de les onades,
a embranzides vas deixant
el que ens va costar tant: tota una vida.

Quin oceà t'ha tocat per empassar-te?
Quin oceà has triat per oblidar-me?
Quin oceà serà la fi del teu viatge?
Quin oceà?

-Ll. Costabella